Carme López. Hi sóc!

La societat patriarcal és la millor fórmula per engrandir el sistema, on la dona és la seva esclava, la que té imposades quasi genèticament totes les tasques que no són remunerades com a una obligació perenne i intransmutable.

És la gran lluitadora per excelència, ha caminat pels pitjors camins descalça i s'ha esgarrinxat fins a l'ànima per a assolir un mínim de dignitat. Avui en dia encara queden molts estereotips a abolir i molts drets a desmaquillar, que ens volen confondre sovint.

Hi ha una gran frasse que detesto profundament: "Darrera d'un gran home sempre hi ha una gran dona".

Una frasse que les dones l'hem d'assimilar com un gran elogi... Esclar que és veritat, aixó és el que més em repugna i encara aquesta mena de satisfacció per la renúncia que et fa ser més valorada per l'home que a la fi se'n ha aprofitat sense ser-ne conscient potser, per que el sistema afavoreix més el triomf masculí que el femení, per que hem de tenir cura sempre dels altres, però i nosaltres? Qui te cura de nosaltres si el sistema no ho promou?

Encara penso que frivolitzo i no m'agrada gaire fer-ne esmena de totes aquestes queixes per que hi ha una part tan fosca en vers la dona, tan cruel, tan infame... Som maltractades psicologicament, fisicament, manipulades, torturades, objectes decoratius i peioratius... mutilades, assetjades, cremades, obviades, menyspreades.

Però encara així seguim endavant, per que som VIDA i la donem, som TERRA llaurada per l'univers i tenim veu, a cops muda, pero tenim un clam fértil a la nostra essencia femenina que fa posit i no podem permetre mai que la foscor ens prengui la paraula.

Així que us convido a alçar els ulls a l'Univers i dir-li:

HI SÓC!